Posta de Sol des de l'Aneto.
El passat 18 de setembre Eloy, Manolo i Fran, juntament amb Carlos Pitarch (C. M. Castelló) i Josep Antoni Martín (C.E. Vila-real), ens vam dirigir a Benasc amb la intenció de passar un intens cap de setmana en la muntanya abans de què arribara l’hivern. La intenció era pujar a l’Aneto per la cresta de Llosás i baixar, passant pel Maldito, per la cresta de Creguenya.
El dissabte al matí, després de passar la nit en el refugi de pescadors de Vallibierna juntament amb un campament de militars, ens posem en marxa amb la llum del Sol. El matí és fresc, però tot apunta a què l’oratge serà molt bo. Comencem a caminar i, uns pels altres, ens passem la pujada al coll que permet l’entrada a la cresta. Tornem cap a arrere i pugem fins al coll, des d’on es pot observar la vall de Llosás.
Díedre d'entrada a la cresta de Llosás
La cresta comença amb un curt díedre que serveix d’aperitiu del dia que ens espera, un seguit de blocs, flanquejos per l’esquerra i per la dreta, pujades, baixades i un parell de ràpels, que ens portaran fins al cim de l’Aneto, on arribem a les 5 de la vesprada després de 10 hores d’activitat i 5 cims de més de tres mil metres. Per tal de guanyar temps fem tota la cresta sense encordar-nos, ja que en general és prou assequible, però hi ha un parell de moments en els que la neu, el pati que tenim baix els peus i algun pas delicat ens fan suar més del compte.
Com que ja estem una mica cansats decidim quedar-nos a dormir en el cim. Muntem el bivac i, després de sopar i gaudir d’una posta de Sol increïble amb un mar de núvols en França, ens preparem per a passar la nit a baixes temperatures. El vent no para de bufar i només Josep Antoni aconsegueix dormir una mica, la resta passem la nit com podem donant voltes i més voltes dins del sac.
- Xalet per dalt dels núvols.
Per falta de temps, al matí següent abandonem la idea de fer la cresta de Creguenya, però decidim arribar fins al Maldito. Hem passat la nit baix zero i la neu que hi ha al pic està completament gelada, ens posem els grampons i comencem la baixada fins al coll de Coronas passant pel famós pas de Mahoma. Encara que el pati és important, aquest pas no és difícil comparat amb el que vam fer el dia anterior, però amb els grampons costa una mica més.
Eloy i Manolo al pas de Mahoma.
De seguida fem el Punta Oliveras i continuem fins al Maldito per la cresta, passant per un total de 6 tres mils. L’activitat és semblant a la d’ahir, molts blocs, pedres soltes i algun pas una mica delicat. De fet, per a arribar a la Punta Astorg decidim traure la corda i assegurar un tram d’uns 15 metres molt exposat. En aquest punt hi ha un línia de ràpels que permeten fugir de la cresta per una canal.
La cresta de Llosás des de la cresta d'E.nmig.
Pic Maldito.
Després d’arribar al Maldito tornem cap a arrere a buscar la canal de baixada, fem dos ràpels de 60 metres i enfilem el camí cap al refugi de pescadors. Arribem al cotxe cap a les 5 de la vesprada, molt cansats però molt contents amb l’activitat realitzada. Repetirem.
