Després d’un mes pensant en anar a pujar el Posets per la cresta d’Espadas, estava a punt de quedar-me sense plan perquè el meu company finalment no podia vindre. Durant la setmana vaig barallar diferents possibilitats parlant amb altra gent però la cosa estava complicada, ja què a ningú li anava bé. Finalment, comentant la jugada al rocòdrom, Ferran es va animar i, després de comprovar que no donaven pluges el dissabte, el divendres ens vam anar cap a Eriste, en la vall de Benasc. La nostra idea era dormir al pàrquing de Pileta de l’Estallo, a prop de la cascada d’Espigantosa, al final de la pista que porta al refugi Ángel Orús, l’endemà matinar i fer l’activitat en el dia tot i que en algunes ressenyes parlava d’unes 12 hores. Així ho vam fer. Acompanyats d’un cel espectacular ple d’estreles, abans de les 7 ja estàvem en marxa amb els nostres frontals direcció al refugi Ángel Orús, on vam arribar després d’una hora i quart. Des del refugi vam seguir el GR 11.2 direcció al refugi de Viadós, per una pujada còmoda fins arribar a l’ibón de Llardaneta.
En aquest punt s’abandona el GR, començant a la dreta una primera pujada amb prou pendent fins arribar als 2800 metres, després afluixa una mica però de seguida bé l’última pala que ens deixa al coll de Pavots (3097m), punt d’inici de la cresta. Aquesta part està marcada amb fites, encara que en algun tram les vam perdre. L’aproximació ens ha costat unes 4 hores. Mentre Ferran esmorza puge al primer tres mil del dia (Tucon Royo o Pavots, 3124m) invertint només 5 minuts des del coll.
Després comencem la cresta per un terreny fàcil fins arribar a la primera agulla, a partir de la qual la cresta es fa una mica més aèria i travessem tres d’agulles sense dificultat. Després d’un muret amb un pas de II+ arribem a una altra agulla què, en baixar-la, ens trobem en el tram més esmolat i aeri de la cresta que ens porta fins al pic Espadas (3322 m). En baixar-lo ens trobem amb el pas que alguns anomenen del “funambulista”, una curta travessia prou ampla amb precipicis als dos costats, que vam travessar sense problemes.
A partir d’ací es puja per uns blocs desordenats amb algun pas de III fins arribar a la Tuca Llardaneta (3311m) i en baixar-la arribem al coll de Jean Arlaud (3260m) on s’acaba la cresta. Només ens queden 170 metres de tartera fins al cim del Posets o Punta Llardana (3375m), on arribem després de 6:30 hores de marxa. Fem unes fotos, mengem una mica i en baixar per la ruta normal ens trobem de front el Diente de Llardana, que a primera vista sembla infranquejable.
Ferran no vol pujar-lo, jo dubte una mica però finalment m’anime. Seguint unes fites cap a l’esquerra del pic es puja en 15 minuts per una rampa empinada però fàcil, com si fóra una escala, però potser una mica exposada. En arribar dalt es cresteja uns 100 m i arribes a la punta més alta, on les vistes de tota la cresta que hem fet són espectaculars. Continuem la baixada per la canal fonda on encara queda neu de l’hivern passat i comentem que pujar per ella en hivern pot ser una activitat interessant. Ens trobem de nou amb el GR11.2 i el seguim fins al refugi Ángel Orús, on fem un descans amb una merescuda cervesa. Una hora més i arribem al pàrquing a les 18:30 hores després de 11:30 hores d’activitat. Cansats però contents encara tenim ànims de refrescar-nos al riu. Dormim a Benasc i diumenge baixem cap a la Plana amb les piles molt carregades després de realitzar aquesta bonica ascensió al Posets. Repetirem.
